Fernanda i
Jorge ...
Aquesta gent no para!
Fotos i
Puzzles
Tuesday, October 29, 2002
posted by angel @ 9:34 AM
Edició especial: el casament
(un paréntesi prefàcic: Joer! ja era hora que utilitzés el meu "blog maravellós"!)
Sí, ja soc un home casat, tot un senyor amb el seu anell a l'anular (com ha de ser) de la mà esquerra.
I el casament va ser algo MA-RA-VE-LLÓS:
Lo primer, el dia: després de prácticament una setmana en que si no plovia, estava nubol, el dissabte 26 comença mig tapat però el sol, al llarg del matí va agafant força. A primera hora de la tarda es veuen alguns núbols i penses "uy, uy uy"... A les 6 de la tarda hora del casament el cel esta net com una patena i el sol brilla cosa fina (o potser eren els nervis els que em feien suar?). Lo curiós és que l'endemà diumenge el dia torna a ser gris i plujós: Es veu que de tant pregar, nosaltres, amics i familiars, San Pere ens va obrir un parèntesis a la borrasca pel nostre casament.
Lo segon la celebració: després de tots els dies de preparatius condimentants amb nervis "in crescendo", va passant el temps i arriba l'hora prevista (17'30): "L'altar" encara s'està montant, ningú sap on son les antorxes (básiques pel que volem fer), el decorador encara està fent el bouqué de la novia, les taules del restaurant s'estan preparant, i a part de que falten la meitat del convidats, no ha arribat la "mestra de cerimonies". ... "Tensión! intriga! dolor de barriga!".
Però, miraculosament, tot es va arreglant, i a les 6 (com pensavem i voliem que fos) aquí "el menda", el novio, vestit amb el seu traje que li va gran, la corbata comprada amb presses el dia anterior i amb la cua agafada pels pels (i mai millor dit) va a buscar a la novia que acaba d'arribar i que seguint la magia del día i els esdeveniments està mágicament GUA-PIS-SI-MA! (o "LIIINDA!" em português).
I comença la cerimonia que surt quasi-(soc virgo)-perfecte : ningú s'equivoca, la tensió inicial es va dissipant, els convidats omplen l'espai de carinyo, afecte, amistat, bona energia i la posta de sol va arrodonint la màgia del día...
I jo anava cantant allò del Sisa pels de BCN:
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols
hi faltes tu ...
... TO BE CONTINUED
(no, no explico més detalls perquè si no, qui mirarà les fotos? ...fins i tot, potser que algú, a part de la mare, vulgui veure el video!)
![[Powered by Blogger]](http://buttons.blogger.com/bloggerbutton1.gif){kind=small}
Comments by: YACCS